Thursday, October 05, 2006


Què més haig de dir...
Si cada vegada que et veig
El cor em fa un bot,
El record em pressiona,
I la ment intenta controlar la passió inevitable...
Vull gaudir de tu sense por a res,
Sentir-me bé al teu costat,
i saber q tu sents el mateix,
sentir aquelles ganes de somriure...
La meva ment fa plans de futur...
Que s’esfumen amb el present,
Moguts pel "carpe diem"
I les experiències passades.
Ets a prop i lluny a la vegada,
Ets absent i present,
Ets llum, i ombra...
Somriure i llàgrima...
Només hi ha una cosa clara,
Al meu cor sempre quedarà un lloc per tu,
A la meva ment un record,
I a la meva vida, una amistat que val or.
[[Cant a una gran amistat, i un vell amor]]


[[Vestigis d'un passat que sovint és bonic recordar =D]]
uff q dificil es definir tot el q sentu xtu! Hem passat x tot, desde que ens vam koneixer al momen aktual passant x lamor, la crisi, lamistat q en mes o menys mesura smpre ens ha unit...
x ser-te sincera, has estat el 1r amor, la xrsona k ma ensenyat el valor destimar, saps tan b k mai t'he oblidat...
pero apart d'aixo, sempre has sabut estar quan u e necessitat, no has dexat d mostrarme el teu gran kor, la teva manera d ser, sense po.. tal kom ets.
se q a vegdes t'he pogut fallar, xò si algo tink klar és q ets la prsona k mes e stimat en lultim any i aixo no kanviara..
tu m'has fet descubrir sentimens k ignorava, m'has fet somriure, i tb plorar, xò et ncessito, sé q a vegades puk ser pesada, pro ske em dones forsa x kontinuar endavant a no rendir-me.
smpre tns un somriure , 1 glop d temps x mi, una abraçada quan sas k la necessitu, i akella komprensio k no tothom sap donar tant bé kom tu...
coneixente kom et konek (o aixo krek) he passat del q an dit els altres, he lluitat x tu, he intentat demostrart tot aixo ke et dik pq vegis q ets un dls millos amiks k e tingut en molt temps.
com de kostum nose kom despedirme pq ala meva ment smpre hi ets...
sense mes, akabo aksta karta dien el k ja saps, q testimu kom mai he estimat ningú, que mai kanvïis i q smpre k em necessitis , nomes krida el meu nom i allà estaré...
PoEtEssa

2 Comments:

At 12:29 PM, Blogger Eva said...

ostres nena al final em faràs saltar la llagrimeta...

sembla que em llegeixi a mi mateixa....bé no del tot, si no que el que escrius d'alguna manera m'identifica...


un petó i a seguir bloggejant!!!

 
At 12:29 PM, Blogger Eva said...

ostres nena al final em faràs saltar la llagrimeta...

sembla que em llegeixi a mi mateixa....bé no del tot, si no que el que escrius d'alguna manera m'identifica...


un petó i a seguir bloggejant!!!

 

Post a Comment

<< Home