viatge d'anada i tornada??

Ara ho veig més clar. Pujo al "tren de l’amistat", mentre en perdo un altre, o simplement el deixo passar de llarg, tot i que sempre serà una estació on sempre pararé a recordar... El bitllet m’ha costat força temps d’amargos, la que causa el desamor, i certa dolçor d’algun moment fugaç i de saber que segueix viva l’amistat almenys així sembla...
Pujo a una nova estació havent passat abans per l’estacio de l’amor que malgrat tot és una de les causes principals de ser com i qui sóc, un amor que m’ha permès per primer i ultim cop donar tot el que tinc, i mostrar-me realment com sóc, sense ser el més important rebre a a canvi, per la mera satisfacció del cor. Vull pensar que aquest esforç no ha estat en va, pq de tot s’aprèn, i de tothom es pot aprendre alguna cosa.
Pujo a aquest tren per arribar a una meta, superar el desig que sento, superar el propi sentiment, un sentiment obligat a restar molt temps en silenci, tant per respecte com per no obrir noves ferides semi-tancades...
Tinc el consol que sabies el que sentia, i que en tot moment eres conscient del meu estat emocional, d’alguna manera...
"encara que per tu sembli poc, tenim una amistat, que per mí va + enllà que una relació sentimental".Tu,i tu mes q ningú saps que no és que no ho valori, sinó que a vegades penso que no s’és prou conscient... però sempre hem après a sincerar-nos, i en moments que ho hem necessitat, hem estat al costat, demostrant que l’amistat supera totes les possibles barreres si hi ha una voluntat darrere. Gràcies per tot això que m’has ensenyat.
Potser el q queda més es una paraula, una abraçada en un moment concret, un consell, una paraula... una sola mirada.
Espero tenir la suficient força de superar akesta situació dificil en la q el cor es debat contínuament per la seva incapacitat d’assumir crtes coses... per guanyar-me el corresponent bitllet al tren dels amics de veritat, m’hi acompanyaràs?

Vull agrair des d’aquí també al meu ratolinet, que fa poc que conec, però en el poc temps ja m’ha demostrat ser una bellissima persona, perquè sento q tenim una afinitat especial, moltes coses en comú i sobretot ja saps, q hi ha millor que crear un somriure en algú? Gràcies de tot cor, a veure quan arriba el dia que puc veure’t!!

D’altra banda, agrair a les persones que sempre han estat amb mi, ja sigui lluny o a prop, les vegi o no les vegi tan xq estan vives al meu cor.

PoeTeSsa
10/10/04