Wednesday, October 11, 2006

...M'enCanTa...
Quan et vaig coneixer
vaig tenir un flaix,es clar que eres tu el que m´havia de passar.
Tot d´una vaig viure al teu costat ara fa massa temps.
Solitud que amb el teu record s´esvaeix com si fos el fum d´aquell foc d´estels que brilla als teus ulls,als teus ulls.
Vine i mostra´m el ventque fa màgic l´alè del teu cos,
vine i torna´m al camí on tu i jo vam ser un sol foc.

La llum del dia ja se´n va,tot el que comença ha d´acabar.
Tu has agafat un tren que no saps on et durà,
i jo un camí que mai no esborrarà la darrera mirada enrera.

1 Comments:

At 4:52 AM, Blogger Eva said...

es molt maco aquest poema, no podia esperar menys de tota una poetessa com tuuuu!

 

Post a Comment

<< Home