Sí, avui acaba una història que fa temps q ja va acabar, o hauria... una història que m’ha capgirat la vida que tenia de dalt a baix des de fa ja uns dos anys, i fent balanç m’adono que la he cagat un munt de cops, he fet bestieses molt grans, i també he lluitat per un somni, per tenir una persona x la qual he lluitat fins el final, fins adonar-me potser tard, potser masses vegades he estat cega, q no és la persona que m’omple... la q em té preparada el destí...
Un altre cop he arribat tard, i he fracassat en l’elecció de la persona, tossudesa, potser... però ara no és el moment de plànye’s, sinó de mirar endavant. Els errors els he comès perquè sóc de cor, i aixo té un risc potencial enorme, més del q fins i tot podem imaginar...
Acaba una història q m’ha donat llàgrimes, alegries, amor (fugaç) i una amistat que difícilment oblidaré mai,i que ha de continuar. Però avui el record d’això queda enrere, formant part del passat tan apreciat i q tan ensenya, com a experiència que és.
Seràn els records, que han de quedar emmagatzemats a la nevera del cor, a la part més freda, pq la capacitat d’estimar es pot regenerar, xq encara queda esperança després de la tempesta, pq sóc capaç de donar més del q m’imagino, pq un ha de conservar l’esperança que allò que ha donat sigui correspost, pq confio que seré capaç ;)
Així, s’acaba aquesta història, i tanca un capítol per obrir-ne un altre, un de nou, però no deixo d preguntarme... Què et queda a tu, d’akest temps? Què en recordaràs? Què he aconseguit aportar com a persona i com amiga?
Esperant que la resposta sigui positiva, em miro al mirall i em sento forta per superar-ho, i mai em penso arrepentir de res,pq res és pq sí, i d tot se’n treu alguna cosa positiva.
Aquesta és la meva decisió, i un somriure s’apodera de mi sense voler... Sóc capaç, i ho aconseguiré, per tots els que m’estimen, pels amics, per la família i per mi mateixa.
**PoeTeSsa**