
18/11/06
Avui m'adono que la vida, quan menys t'esperes,t'omple de sorpreses, de petites coses que no sabies,de petits "secrets" que surten a la llum, de nous amics,i de vells amors que no veies... Sí, la vida n deixa de donar sorpreses...
Quan creia que havent intentat superar una nova travessa emocional, ja era molt, he descobert com valorar els verdaders amics, aquells que estan sempre, passi el que passi al teu costat, en lo bo i lo dolent... que abans no sabia veure prou bé, o , si més no, valorar-los prou... i ara són la meva raó de seguir endavant cada dia...
He descobert que la família és sempre un gran suport moral, que no només això,tinc tanta sort amb la familia que tinc, tinc tanta sort de tenir-los al costat, de tenir la vida que tinc,que es gràcies a l'esforç de tots ells, començant, obviament, pels pares... Sense tots ells, no seria res... I ni tan sols seria aquí...
He tingut el plaer de conèixer nous amics, persones que en relativament poc temps, m'han demostrat que hi puc confiar, i ja són part de mi... =) o persones de fa molt tmps que ara sé valorar molt més...
He descobert amors ocults durant temps, pk, ja se sap "estima'm quan menys m'ho mereixi, pk serà quan més ho necessiti..." no?? Són aquestes petites coses , les que fan viure, les que fan feliç, les que em fan ser qui sóc, les que em fan veure que la vida és un regal de valor incalculable...
He stat cega, fins ara, de no valorar prou el temps, que passa, i no s'atura... com la vida, que va canviant, i nosaltres, que canviem amb ella.
Axò va en honor a tothom q m'ajuda a seguir viva ( per dins i pr fora) , a viure amb alegria, amb positivisme, als que m'heu ensenyat el que val l'amistat, el que vol dir estimar de veritat, a tots vosaltres!!! MIL GRÀCIES!!!
Pq vosaltres doneu sentit al meu petit i insignificant món dins el gran món, dins la gran societat, i pq akest res seria, sense la vostra llum... Espero saber ser al vostre costat, i si mai no ho esteu... que sigui per una bona causa, k sigui pq realment u mereixu, q sigui per créixer...
Gràcies a la vida, per donarme la oportunitat de viure-la amb salut ( creuo els dits).
No canvieu mai!!! us estimo!!!
Poetessa


0 Comments:
Post a Comment
<< Home