Arribat el dia,
en què em decideixo a abandonar la teva costa,
arrossegant darrere meu tots els records,
tots els moments viscuts, les experiències...
Que són el meu equipatge, i alhora la meva esperança,
que no m'oblidis, durant el meu viatge...

Vaig deixant la meva petjada,
esperant que algun dia la tornis a veure,
esperant que algun dia, tornis a mi,
esperant que algun dia, sigui jo el teu port.

Marxo, però, com una onada,
el meu record retornarà a tu,
malgrat ho intenti evitar, posant esculls, roques,
cada una d'elles, serà una espineta clavada,
al fons del meu cor,
cada una d'elles,
serà un record que s'esvaeix, davant la imminent realitat...

Marxo, més enllà,
amb l'objectiu de recuperar el nord, de recuperar el rumb,
i ser capaç de tornar-hi, algun dia,
amb l'ànim fort, com una onada que torna,
deixant al seu pas, un fort brogit, un cúmul de sensacions...
que flotaràn, immersos al pas del temps.

Recorda aquell horitzó, que volem tocar,
recorda aquella meta, que ens vam posar,
no oblidis que allò que ha marcat, no s'oblida,
i, sobretot, no oblidis akella estrella,
que et seguirà fins i tot en la distància...

*Poetessa*