*[[RefLexió]]*

"La realitat dsborda la nostra cpacitat d explicarla..."
>> Akesta frase es totalment real, quant creiem que tot està més o menys controlat, més o menys "bé" [ i malgrat sigui "previsible" que canviarà, sovint tenim una certa tendència a mantenir una petita esperança que ho podem fer millor, o ens centrem en gaudir el q tenim al moment ] apareix un problema, una distància, unes ganes d descobrir si tot allò que hem viscut, o sentit, ha estat una realitat o un somni, una il.lusió... Les ilusions sovint fan volar alt, la realitat va frenant la caiguda, inevitable[al món real,on tot és complicat fins el punt que no arribem a entendre-la, smpre ens queden buits...] on tot va canviant, i el temps de reflexió sobre els actes propis i aliens, el temps sovint, i la visió q té un mateix de les coses són elements essencials.
La realitat ens sorprèn amb la seva capacitat de canvi, de posar contínuament a prova la nostra capacitat de superar obstacles, i així és la vida, una carrera d'obstacles... Una carrera en la que es pot córrer contracorrent,o en harmonia, i en la que poc a poc, s'ha d'anar aprenent com no caure en aquests obstacles una i altra vegada [ ningú neix ensenyat...]
Cada obstacle que superem, per molt temps que costi, per molt que en algun moment morim per dins o creguem q no som capaços, ens farem més forts, cada obstacle que aconseguim saltar, malgrat els inconvenients, el temps, serà una mica més de seguretat en què serem més forts, que ens estem creant com a persones, que no som fràgils, que portem una cuirassa, i que la podem sostenir forta.
>>Una cuirassa es manté forta si la persona ho és <<
"Caer está permitido levantarse es 1 obligación" / "Como el ave fénix, renacemos de las cenizas"
A vegades va bé anar ni que sigui per 1 moment fins al fons, tocar el terra,veure el precipici i el que s'hi pot perdre,fins a tornar-se a aixecar, pk, com si aprenguéssim a anar amb bicicleta, o a caminar, a base de caigudes, anem aprenent. *
Aprenem a caminar per la vida amb un nivell emocional prou fort per no derrumbar-nos amb problemes que no ho valen.*

*Això és tot per ara, que malgrat tots els obstacles, hem de confiar que podem amb ells,i aixo no seria possible sns el suport d'amics, familia, i totes les persones que en moments baixos, et dónen una paraula d'ànim, 1 abrasada de consol, o t'eixuguen una llàgrima... *

Petonets!! i gràcies per llegir =)*