El mòbil i jo

La natura, que és sàvia, promourà els canvis anatòmics necessaris perquè els humans ja nasquem amb un telèfon mòbil incorporat al nostre propi cos. Així no ens en separarem mai. Si fa o no fa, és el que ja passa ara. Anem tot el sant dia amb el mòbil a sobre: entaforat a la butxaca, agafat a la mà o penjat del coll. No ens n'allunyem ni un mil·límetre, però és que a la nit arribem a dormir amb el telèfon a la tauleta, no fos cas que ens perdéssim algun missatge rebut a hores intempestives. Quan arribem a una reunió, patapam, el mòbil a sobre la taula. En un sopar amb amics, igual, i si ens aixequem per anar al vàter, ell també ve al vàter. Jo ja no sóc jo, si no anem a tot arreu junts. Puc separar-me de tot i de tothom, menys del meu mòbil. Perquè ja és part de mi. Perquè la meva vida sense ell no té sentit. Perquè el mòbil em permet crear una realitat paral·lela, una mena de segona vida, sovint més plaent que la primera. Això és el que sembla que et diguin molta gent que queden a sopar amb tu i que els veus sempre amb un ull al mòbil. I reben un missatge i riuen, i tu que no goses demanar-los què els fa tanta gràcia. I després els truquen i surten a fora a parlar i tornen a entrar, i tu que només tens temps de sentir l'última frase: "Ens truquem més tard". Perquè en el fons es tracta d'això: de ser en dos o tres llocs al mateix temps, de no tancar cap porta i de fer-te entendre que ara són al teu costat i, segons com vagin les coses, ara ja no hi són. La influència de les noves tecnologies en les relacions personals la resumeix deliciosament Sebastià Serrano al seu últim llibre, Els secrets de la felicitat: "El mòbil t'acosta a la gent que tens lluny, i t'allunya de la gent que tens a prop; el mòbil afavoreix els lligams, però els vol molt febles". Són les contradiccions d'un dels invents que més i millor han transformat les nostres vides. Ens l'ha canviat tant que ja és un apèndix més del nostre cos. Per això, veig a venir que la natura promourà una mutació genètica que faci possible que així com naixem amb dos ulls, dos braços, dues cames, un fetge i un cor, també nasquem amb un telèfon mòbil incorporat de sèrie al nostre cos. En cas de necessitat, no cal dir que ens el podran extirpar, i també serà habitual practicar trasplantaments de mòbils, sempre entre aparells que siguin compatibles i que no provoquin rebuig. A cadascú, només de néixer, se'ns assignarà un número de DNI i un número de mòbil. El que ja no em feu dir és quin punt exacte del nostre cos triarà la natura per col·locar-hi el mòbil.

Albert Om

>>El trobo genial, i per aixo le posat, pq reflexa una realitat que no ens adonem que passa, sovint...<<