Si miro enrere, veig aquella història,
Ara ja des d’una altra perspectiva, ara ja d’una manera objectiva,
Ara la meta sóc jo, ara vull saber-ne la veritat.

Vull comprovar què sóc jo...
Lluny de paraules buides de contingut,
Lluny de retòrica, vull palpar la sensació real.

“O ara o mai”
Aquesta és la meva manera de pensar,
M’he proposat ser feliç, no patir, no almenys per tu...

Vas ser durant molt temps la meva melodia,
La meva cançó, la meva meta,
Tants rius de tinta per tu han corregut,
Tantes creacions, i també tantes històries...

Temps compartit... Què significa,ara?
Ser feliç, i oblidar-ho al cap d’un temps?
Crear retòrica buida, i exculpar-se?

Diga’m, pq no sóc capaç de veure un mínim interès per mi?
Com amiga, com algú que va apreciar-te, encara q no com volies...
Pq ara no puc confiar, pq em falta alguna cosa,
Que ara ja no em dónes...

No parlo d’amor, parlo d’amistat,
Parlo d’empatia, parlo de sinceritat,
Parlo d’honestedat, parlo de tu i de mi,
D’aquell món que vam crear, no tant temps enllà.

Ara la meta sóc jo,
Ara confio en mi mateixa, en els meus amics,
En la meva vida, en el seu ritme, en el dia a dia,

El passat, enrere queda...
I el present, em mostra una realitat incerta...
Però brillant, lluminosa.

Noves metes, nous horitzons,
Nous camins, [with or without you]...

>> Espero que us agradi!! Moltes gràcies a tots per ser al meu costat, sou la llum del dia, per mi...<<

*PoeteSsa*