Si miro enrere, veig aquella història,
Ara ja des d’una altra perspectiva, ara ja d’una manera objectiva,
Ara la meta sóc jo, ara vull saber-ne la veritat.

Vull comprovar què sóc jo...
Lluny de paraules buides de contingut,
Lluny de retòrica, vull palpar la sensació real.

“O ara o mai”
Aquesta és la meva manera de pensar,
M’he proposat ser feliç, no patir, no almenys per tu...

Vas ser durant molt temps la meva melodia,
La meva cançó, la meva meta,
Tants rius de tinta per tu han corregut,
Tantes creacions, i també tantes històries...

Temps compartit... Què significa,ara?
Ser feliç, i oblidar-ho al cap d’un temps?
Crear retòrica buida, i exculpar-se?

Diga’m, pq no sóc capaç de veure un mínim interès per mi?
Com amiga, com algú que va apreciar-te, encara q no com volies...
Pq ara no puc confiar, pq em falta alguna cosa,
Que ara ja no em dónes...

No parlo d’amor, parlo d’amistat,
Parlo d’empatia, parlo de sinceritat,
Parlo d’honestedat, parlo de tu i de mi,
D’aquell món que vam crear, no tant temps enllà.

Ara la meta sóc jo,
Ara confio en mi mateixa, en els meus amics,
En la meva vida, en el seu ritme, en el dia a dia,

El passat, enrere queda...
I el present, em mostra una realitat incerta...
Però brillant, lluminosa.

Noves metes, nous horitzons,
Nous camins, [with or without you]...

>> Espero que us agradi!! Moltes gràcies a tots per ser al meu costat, sou la llum del dia, per mi...<<

*PoeteSsa*

El mòbil i jo

La natura, que és sàvia, promourà els canvis anatòmics necessaris perquè els humans ja nasquem amb un telèfon mòbil incorporat al nostre propi cos. Així no ens en separarem mai. Si fa o no fa, és el que ja passa ara. Anem tot el sant dia amb el mòbil a sobre: entaforat a la butxaca, agafat a la mà o penjat del coll. No ens n'allunyem ni un mil·límetre, però és que a la nit arribem a dormir amb el telèfon a la tauleta, no fos cas que ens perdéssim algun missatge rebut a hores intempestives. Quan arribem a una reunió, patapam, el mòbil a sobre la taula. En un sopar amb amics, igual, i si ens aixequem per anar al vàter, ell també ve al vàter. Jo ja no sóc jo, si no anem a tot arreu junts. Puc separar-me de tot i de tothom, menys del meu mòbil. Perquè ja és part de mi. Perquè la meva vida sense ell no té sentit. Perquè el mòbil em permet crear una realitat paral·lela, una mena de segona vida, sovint més plaent que la primera. Això és el que sembla que et diguin molta gent que queden a sopar amb tu i que els veus sempre amb un ull al mòbil. I reben un missatge i riuen, i tu que no goses demanar-los què els fa tanta gràcia. I després els truquen i surten a fora a parlar i tornen a entrar, i tu que només tens temps de sentir l'última frase: "Ens truquem més tard". Perquè en el fons es tracta d'això: de ser en dos o tres llocs al mateix temps, de no tancar cap porta i de fer-te entendre que ara són al teu costat i, segons com vagin les coses, ara ja no hi són. La influència de les noves tecnologies en les relacions personals la resumeix deliciosament Sebastià Serrano al seu últim llibre, Els secrets de la felicitat: "El mòbil t'acosta a la gent que tens lluny, i t'allunya de la gent que tens a prop; el mòbil afavoreix els lligams, però els vol molt febles". Són les contradiccions d'un dels invents que més i millor han transformat les nostres vides. Ens l'ha canviat tant que ja és un apèndix més del nostre cos. Per això, veig a venir que la natura promourà una mutació genètica que faci possible que així com naixem amb dos ulls, dos braços, dues cames, un fetge i un cor, també nasquem amb un telèfon mòbil incorporat de sèrie al nostre cos. En cas de necessitat, no cal dir que ens el podran extirpar, i també serà habitual practicar trasplantaments de mòbils, sempre entre aparells que siguin compatibles i que no provoquin rebuig. A cadascú, només de néixer, se'ns assignarà un número de DNI i un número de mòbil. El que ja no em feu dir és quin punt exacte del nostre cos triarà la natura per col·locar-hi el mòbil.

Albert Om

>>El trobo genial, i per aixo le posat, pq reflexa una realitat que no ens adonem que passa, sovint...<<

*[[RefLexió]]*

"La realitat dsborda la nostra cpacitat d explicarla..."
>> Akesta frase es totalment real, quant creiem que tot està més o menys controlat, més o menys "bé" [ i malgrat sigui "previsible" que canviarà, sovint tenim una certa tendència a mantenir una petita esperança que ho podem fer millor, o ens centrem en gaudir el q tenim al moment ] apareix un problema, una distància, unes ganes d descobrir si tot allò que hem viscut, o sentit, ha estat una realitat o un somni, una il.lusió... Les ilusions sovint fan volar alt, la realitat va frenant la caiguda, inevitable[al món real,on tot és complicat fins el punt que no arribem a entendre-la, smpre ens queden buits...] on tot va canviant, i el temps de reflexió sobre els actes propis i aliens, el temps sovint, i la visió q té un mateix de les coses són elements essencials.
La realitat ens sorprèn amb la seva capacitat de canvi, de posar contínuament a prova la nostra capacitat de superar obstacles, i així és la vida, una carrera d'obstacles... Una carrera en la que es pot córrer contracorrent,o en harmonia, i en la que poc a poc, s'ha d'anar aprenent com no caure en aquests obstacles una i altra vegada [ ningú neix ensenyat...]
Cada obstacle que superem, per molt temps que costi, per molt que en algun moment morim per dins o creguem q no som capaços, ens farem més forts, cada obstacle que aconseguim saltar, malgrat els inconvenients, el temps, serà una mica més de seguretat en què serem més forts, que ens estem creant com a persones, que no som fràgils, que portem una cuirassa, i que la podem sostenir forta.
>>Una cuirassa es manté forta si la persona ho és <<
"Caer está permitido levantarse es 1 obligación" / "Como el ave fénix, renacemos de las cenizas"
A vegades va bé anar ni que sigui per 1 moment fins al fons, tocar el terra,veure el precipici i el que s'hi pot perdre,fins a tornar-se a aixecar, pk, com si aprenguéssim a anar amb bicicleta, o a caminar, a base de caigudes, anem aprenent. *
Aprenem a caminar per la vida amb un nivell emocional prou fort per no derrumbar-nos amb problemes que no ho valen.*

*Això és tot per ara, que malgrat tots els obstacles, hem de confiar que podem amb ells,i aixo no seria possible sns el suport d'amics, familia, i totes les persones que en moments baixos, et dónen una paraula d'ànim, 1 abrasada de consol, o t'eixuguen una llàgrima... *

Petonets!! i gràcies per llegir =)*

Arribat el dia,
en què em decideixo a abandonar la teva costa,
arrossegant darrere meu tots els records,
tots els moments viscuts, les experiències...
Que són el meu equipatge, i alhora la meva esperança,
que no m'oblidis, durant el meu viatge...

Vaig deixant la meva petjada,
esperant que algun dia la tornis a veure,
esperant que algun dia, tornis a mi,
esperant que algun dia, sigui jo el teu port.

Marxo, però, com una onada,
el meu record retornarà a tu,
malgrat ho intenti evitar, posant esculls, roques,
cada una d'elles, serà una espineta clavada,
al fons del meu cor,
cada una d'elles,
serà un record que s'esvaeix, davant la imminent realitat...

Marxo, més enllà,
amb l'objectiu de recuperar el nord, de recuperar el rumb,
i ser capaç de tornar-hi, algun dia,
amb l'ànim fort, com una onada que torna,
deixant al seu pas, un fort brogit, un cúmul de sensacions...
que flotaràn, immersos al pas del temps.

Recorda aquell horitzó, que volem tocar,
recorda aquella meta, que ens vam posar,
no oblidis que allò que ha marcat, no s'oblida,
i, sobretot, no oblidis akella estrella,
que et seguirà fins i tot en la distància...

*Poetessa*

18/11/06

Avui m'adono que la vida, quan menys t'esperes,t'omple de sorpreses, de petites coses que no sabies,de petits "secrets" que surten a la llum, de nous amics,i de vells amors que no veies... Sí, la vida n deixa de donar sorpreses...

Quan creia que havent intentat superar una nova travessa emocional, ja era molt, he descobert com valorar els verdaders amics, aquells que estan sempre, passi el que passi al teu costat, en lo bo i lo dolent... que abans no sabia veure prou bé, o , si més no, valorar-los prou... i ara són la meva raó de seguir endavant cada dia...

He descobert que la família és sempre un gran suport moral, que no només això,tinc tanta sort amb la familia que tinc, tinc tanta sort de tenir-los al costat, de tenir la vida que tinc,que es gràcies a l'esforç de tots ells, començant, obviament, pels pares... Sense tots ells, no seria res... I ni tan sols seria aquí...

He tingut el plaer de conèixer nous amics, persones que en relativament poc temps, m'han demostrat que hi puc confiar, i ja són part de mi... =) o persones de fa molt tmps que ara sé valorar molt més...

He descobert amors ocults durant temps, pk, ja se sap "estima'm quan menys m'ho mereixi, pk serà quan més ho necessiti..." no?? Són aquestes petites coses , les que fan viure, les que fan feliç, les que em fan ser qui sóc, les que em fan veure que la vida és un regal de valor incalculable...

He stat cega, fins ara, de no valorar prou el temps, que passa, i no s'atura... com la vida, que va canviant, i nosaltres, que canviem amb ella.

Axò va en honor a tothom q m'ajuda a seguir viva ( per dins i pr fora) , a viure amb alegria, amb positivisme, als que m'heu ensenyat el que val l'amistat, el que vol dir estimar de veritat, a tots vosaltres!!! MIL GRÀCIES!!!

Pq vosaltres doneu sentit al meu petit i insignificant món dins el gran món, dins la gran societat, i pq akest res seria, sense la vostra llum... Espero saber ser al vostre costat, i si mai no ho esteu... que sigui per una bona causa, k sigui pq realment u mereixu, q sigui per créixer...

Gràcies a la vida, per donarme la oportunitat de viure-la amb salut ( creuo els dits).

No canvieu mai!!! us estimo!!!

Poetessa

Encara que sigui aquí on vaig perdre el dolor.
A mi, em queda aire, podré seguir somiant,
I beure del teu alè, a prop del meus sentits.

Se que algun rencor,
Se que alguna por,
Pot seguir vivint entre tu i jo,
Sentiré la teva veu.

I podré tocar-te amb les meves mans.
Sé...

Que voldries morir i no veurem aixiií.

Sé..

Que dibuixes amor on només hi ha dolor.
M’entrego per sempre a tu.

No vull veure’t així,
Mai entendrem per què avui el meu destí fuig de nosaltres dos,
Atura de cop el món,
I res ja no ens importa

Se que algun rancor,
Se que alguna por,
Pot seguir vivint entre tu i jo,
Sentiré la teva veu.

I podré tocar-te amb les meves mans.
Sé...

Que voldries morir i no veurem aixiií.

Sé..

Que dibuixes amor on només hi ha dolor.
M’entrego per sempre a tu.

Sé...

Que voldries morir i no veurem així.

Sé...

Que dibuixes amor on només hi ha dolor.
M’entrego per sempre a tu.

El cos ja no es el mateix,
El món sembla diferent,
Se que et quedaràs sé, sé...

Sé,Sé...

By Bizarre =)

La he posat pk m'agrada, m'anima i les veus m'agrada molt com combinen. =)

un peto a tots!!

La recepta de la felicitat

1.Ingredients necessaris

- la vida
- els amics
- la força de voluntat
- els somnis a persegui
- La confiança en un mateix
- Salut
-"Sort" ( sense abusar...)

2. Per aconseguir la felicitat partiré del punt que segurament mai s'aconseguirà del tot, pq sempre queden alguns somnis per cumplir, alguna cosa no aconseguida... i aquesta serà la raó per la qual seguir lluitant.
Posem la base de la vida, que és la que permet que poguem aspirar a ser feliços, i partint d'aqui, tenim com a importantissim el pensament, la ment, el poder ser conscients del bé, el mal, allò que ens agrada, allò q no... tot aixo que esta dins el nostre gran processador, és a dir, el cervell.
Cal posar els records amargs, els problemes que ens afecten, les preocupacions a una banda, per convertirlos en pensaments positius, en records dolços a què recorrer quan necessitem sentir altre cop les sensacions que ens van despertar en el seu moment, en una mirada, en una cançó... smpre i quan sigui per bé...

Es important tenir en compte alguna mala experiència, per tal d'aprendre'n, pq solen ser les que ens ajuden a ser més forts. Posem fortalesa a l'ànima.

En aquest punt és essencial els amics, per tot el que aporten a la vida, la confiança en un mateix, el desfogamnt, la gresca, moments de reflexió quotidiana, i tantes coses més... l'amistat sera molt important, i ja per igual l'amor de la familia i el nostre propi amor, l'amor cap a nosaltres mateixos...

Tot això espolvorejat d'esperança, amor, i sobretot, sobretot, SALUT, pq sense ella si q no podem cumplir res, ni aspirar a ser feliços.

Elements que hem d'apartar: Persones que ens fan mal, el dolor, els records que ens fan plorar per podernos centrar en el que realment importa: EL PRESENT.

PD: Axo u e escrit avui, buenu, pensaba en aquests temes i se m'ha ocorregut...no és per res una regla per tothom, i totalment discutible, pero a mi se m'adapta bastan =)

espero q us agradi :D

6 Novembre 2006

Buenu, avui faré una mena de diari, els dies passen ràpid, a la velocitat de la llum, i jo tinc la sensació que em passen tant volant... em plantejo cada dia al llevar-me, gaudir d'aquell dia com si fós l'últim, perkè la vida dóna poques oportunitats, i TOTES i cada una d'elles potser no tornarà a passar mai més...

Avui farà benbé 1 mes que no veig una persona que bueno, per bo o per dolent, m'agradaria veure..

posaré una cançó q m'encanta :)

At Your Side - The Corrs

When the daylight's gone and you're on your own
And you need a friend just to be around
I will comfort you, I will take your hand
And I'll pull you through, I will understand
And you know that
I'll be at your side, there's no need to worry
Together we'll survive through the haste and hurry
I'll be at your side
If you feel like you're alone, and you've nowhere to turn
I'll be at your side
It's like standing still and your soul's confused
And you cannot find one road to choose
If you make me stay, you can't let me down let me down
I will still believe, I will turn around turn around
And you know that
I'll be at your side, there's no need to worry
Together we'll survive through the haste and hurry
I'll be at your side
If you feel like you're alone, and you've nowhere to turn
I'll be at your side
I'll be at your side, I'll be at your side
You know that I'll be at your side, there's no need to worry
Together we'll survive through the haste and hurry
I'll be at your side
If you feel like you're alone, you've got somewhere to go
Cause I'll be at your side
I'll be right there for you
Together we'll survive through the haste and hurry
I'll be at your side
If you feel like you're alone, you've got somewhere to go
Cause I'm at your side
I'll be right there for you
I'll be right there for you
I'll be at your side